Busca el què et faci bé


L’acceptació és un camí ple de llum, apte per tothom, però visible.

En moltes cultures, com el Zen o el Budisme l’acceptació és un acte per alliberar-nos del dolor.

Acceptar no vol dir buscar noves experiències per tal de no sentir, si no tot el contrari.


Acceptar vol dir sentir, i sentir les emocions bones i les dolentes.


La societat on vivim, ens ha ensenyat a tenir els termes


“bo i dolent” i a partir d’això intentem evitar els que no interessen perquè no són correctes, no estan ben vistos, o no es poden fer.

Però en realitat, en una filosofia no dual, no hi ha termes bons i dolents, si no un conjunt de tots.

És necessari passar per la tristor, per conèixer la alegria, estar en la llum per saber que hi ha foscor... són forces complementàries que una no existiria sense l’altra.

Amb això vull dir, que en una situació que ens ve donava com a negativa, hi ha una part positiva, i a l’inrevés també. Som nosaltres els que donem força a un aspecte en concret, segons les nostres creences.

Un altre punt de l’acceptació és la responsabilitat. Som els responsables de la nostra vida, cada decisió que hem pres, ens porta al moment on estem ara. Un camí que podem seguir d’una manera o una altra. Hem d’aprendre a començar a responsabilitzar-nos dels nostres actes. Donar les culpes als demés o a la situació, és treure’s responsabilitat, és no acceptar la teva capacitat de Ser. Evidentment, no tot el que passa en aquest món està sota la nostra responsabilitat, però un canvi sempre comença per un mateix, encara que sigui canviar un sol pensament.

Aprèn a trobar la tranquil·litat que necessites, no donis excuses. Pots començar a redirigir la teva energia cap a coses productives i que siguin un bé per a


tu. Aprèn a decidir que vols veure i què vols sentir, què vols fer i què és millor per a tu.

Moltes vegades, amb els meus clients els recomano meditar o simplement dedicar-se 5 minuts al dia a no fer res, simplement a estar quiets i a escoltar-se. Hi ha gent que em diu que no té temps, aquí els dic que el temps és un terme relatiu, pensa, quant de temps dediques a mirar el mòbil? O a mirar la tele i realment el veus no t’aporta cap valor?

Si passes aquesta barrera, s’obre un altre món, que fa canviar les coses que havíem pensat que eren normals. Dóna't més valor a tu i al què fas, aprofita el temps.

Accepta que la responsabilitat d’estar bé, d’estar en pau amb un mateix, en harmonia i tranquil·litat, és teva, i tu, ets l’únic que ho pot aconseguir.




4 views0 comments

Recent Posts

See All