EL CAMÍ DEL IOGA

Tothom comença alguna cosa per alguna raó. Jo vaig començar el camí del Ioga des del desconeixement, i sense saber-ho, aquest camí m’ha portat a conèixer.

Sempre he practicat esport i exercici perquè em feia sentir bé i mantenir un estat de salut òptim.

El Ioga no m’atreia gaire, perquè en aquell moment el meu enfocament estava centrat en el cos. Però, durant la meva transformació personal, després de portar temps practicant la meditació, un dia vaig pensar que la postura del loto (Padmasana) era ideal per meditar, i

vaig decidir començar a fer Ioga.

Amb els anys he continuat practicant i avui sóc professora de Ioga, però la meva visió i la meva vida han canviat.

En el meu desconeixement pensava que una àsana (postura) era només això, però amb la pràctica vaig descobrir que dins una àsana hi ha història, saviesa, mitologia, significat, esforç, moviment i energia. I dins del Ioga no només hi ha àsanes, sinó també autoconeixement, descobriment, unió, moviment en la quietud, respiració, compassió, canvi, sanació, aprenentatge, respecte i, sobretot, creixement. La postura és la part visible, però les parts que no es veuen són les més enriquidores.

A mi m’ha omplert i ajudat tant, que vaig oblidar la postura de Padmasana, per la qual vaig començar a practicar Ioga. Amb els anys l’he aconseguit, però avui ja no té importància. He après que l’important no és el fi ni l’objectiu, sinó el camí que recorrem per arribar-hi.

Intento transmetre que el veritable valor del Ioga no és arribar a una postura, sinó connectar amb l’interior, créixer com a persona i cultivar el respecte i la comprensió.