El meu camí en Reiki

El meu testimoni amb el Reiki

Comença des de fa uns quants anys; la paraula REIKI em va captivar.

Només coneixia la paraula i poc més sobre aquesta disciplina. Hi havia alguna cosa que em cridava, però la tenia amagada en algun lloc del meu cervell, i quan les coses no anaven rectes, apareixia al meu cap la paraula REIKI... sense saber què em volia dir.

...Fins que vaig decidir fer-hi cas i investigar....

Buscant informació, vaig trobar l'explicació de què era el Reiki i em va agradar encara més. Però ho vaig tornar a arxivar i vaig seguir amb la rutina que tenia muntada.

Com que ara tenia més informació que abans, el meu neguit era més gran, fins que va explotar. En un moment complicat de la meva vida, m’atreu una llum desconeguda i, simplement, em deixo guiar. Vaig decidir no fer-me una sessió ni una teràpia, sinó SER REIKI.

Així vaig començar el camí cap a ser terapeuta i mestra de Reiki. Descobreixo tantes sensacions noves, tantes coses de mi que no sabia, tantes coses que es podien fer i tantes altres que em feien créixer com a persona. Per a mi està sent un camí planer i agradable, però això no vol dir fàcil. Aprendre a treballar-te i a conèixer parts de tu que no t’agraden, a estimar-te tal com ets, a canviar i veure el món amb ulls nous —cosa que no sempre és fàcil ni agradable.

No pares d’aprendre. Per això encara estic caminant i avançant, i no pararé mai. Però val la pena, perquè el que creix al mig del pit és una sensació tan pura, amable i inexplicable que tot l’esforç es veu recompensat.

Ara, si miro enrere, lluny, gairebé no reconec la persona que era quan estava al principi del camí. Vas canviant de carcassa fins a trobar la més còmoda i flexible, la de la teva mida, i hi estàs molt a gust... fins que et queda petita i tornes a sortir a buscar-ne una altra.

I no me’n penedeixo de res, perquè si no hagués estat aquella persona del principi del camí —que ara pràcticament no reconec—,ara no seria la persona que està caminant.

No es tracta de canviar-te d’un dia per l’altre, es tracta de modelar el que tens, anar canviant de forma, acceptar, transmutar, fins a trobar la que et dona harmonia. I quan la tens, tornar-la a modelar fins a aconseguir-ne una altra, i anar fent, per arribar a ser una mica més feliç. Quan estàs en aquest procés, la resta va sortint sol: només has de posar-te en el camí adequat i anar gaudint del paisatge, sentir i creure.